Entrevista a A.Gelonch (El punt-avui 20/1/2019)
Com a col·leccionista de gravats Antoni Gelonch coneix bé Dürer, un dels artistes que va renovar la iconografia de la història sagrada i de la Bíblia al s.XVI. En parla en el seu darrer llibre sobre l’impulsor de la Reforma.
Luter preferia els gravats a les imatges pròpies del catolicisme, els sants i les marededeus?
El que no volia Luter era que aquestes imatges servissin per a l’adoració. Un dels principis de la Reforma luterana és el Solus Christus, que vol dir que només Crist és intermediari entre els homes i Déu. D’altra banda utilitza els gravats per explicar els principis de la Reforma. Quan clava les 95 tesis a la capella del castell de Wittenberg, només el 12% els alemanys saben llegir i el 1600 són el 25%, per tant, necessita la imatge per arribar al poble. La imatge la utilitzarà per donar a conèixer la seva doctrina i també per atacar el catolicisme i el papa.
També va valorar la música.
Ell diu que és una expressió de la joia de Déu i un sistema de salvació. Adapta cançons en alguns casos laiques però amb tonades ja conegudes per la població o cançons religioses que també eren conegudes i hi posa textos en alemany que reforcen la doctrina que vol expandir. Alguns diuen que Bach és el cinquè evangelista perquè la seva música de Bach, dos segles després de Luter, omple de bellesa la litúrgia luterana.
Quan Luter planta les 95 tesis ja feia uns anys que hi havia un rerefons de descontentament.
He tingut un especial interès a demostrar amb aquest llibre que Luter és una baula d’una cadena. Hi va haver intents anteriors de reforma de l’Església Catòlica, de fora i de dins, els hussites, els valdesos, els lolards.... que no van acabar bé. Luter juga amb dues eines: la impremta (i els gravats) i l’aliança amb el poder, amb els prínceps i nobles d’Alemanya.
Se superposen la impremta, el descobriment del Nou Món i el naixement de l’Humanisme. Luter trenca amb l’Edat Mitjana?
Luter podria ser l’últim dels pensadors medievals i el primer de l’època moderna. La seva relació amb el diner és encara molt de tipus medieval i molt basada en la seva experiència personal: fill d’un self paid men que gestiona mines i fracassa i ha d’acabar malvivint treballant per a un tercer, s’adona que és ell el que treballa i els beneficis són per als bancs, cosa que a començaments del s.XVI és una nova manera d’entendre el món, un canvi econòmic important. Aquesta relació amb el diner, amb la usura, amb els mercaders del temple, no li agrada.
Va denunciar l’opulència i la corrupció i proposava retornar als inicis, a l’Evangeli.
Un dels factors que ajuden la Reforma és la corrupció de l’Església romana. La gent es ven la salvació per construir la basílica de Sant Pere de Roma (indulgències) però també hi ha nobles i famílies riques que aconsegueixen arquebisbats o bisbats. Un cas que el rebel·larà serà el de l’arquebisbe de Magúncia, Albert de Brandenburg, que compra l’arquebisbat i deu els diners a uns banquers. Aleshores fa que una part de la venda de les indulgències serveixen per pagar aquest deute. Què significa un arquebisbat? Tenir terres i possessions, poder. Tot això fa que la demanda de Luter de retorn a la puresa evangèlica sigui sentida pel poble. I també per alguns nobles que veuen que poden saltar-se el poder de Roma i de l’emperador.
Luter canvia Europa. La divideix en dues maneres de pensar.
És evident que hi ha dues mentalitats que coexisteixen i això es veu fins i tot en la construcció europea. L’austeritat luterana, guanyar-se la salvació a través del treball i de l’honestedat és diferent d’una concepció dels països del sud d’Europa, dels catòlics, que creu més en la providència i en la intermediació i això fa conceptes completament diferents a l’hora de construir relacions socials, relacions econòmiques o relacions polítiques.
Luter era monjo agustí. Com va encaixar l’Església els canvis?
Va ser tot molt progressiu. Primer no se’l prenen gaire seriosament. Ell, de tota manera, té un càrrec important a l’orde dels agustinians, era responsable d’alguns monestirs. Les primeres confrontacions són al si de l’orde agustinià però ell, que té un verb fort, poderós i convincent, convenç els seus i atrau molta gent a tornar a la puresa evangèlica.
Va donar gran importància a les llengües vernacles i les traduccions de la Bíblia.
Considera, i aquest és un dels principis del protestantisme, el principi del sacerdoci universal: tothom ha de tenir lliure accés a les escriptures i només les escriptures són la base de la fe. Per això cal que la Bíblia estigui traduïda en una llengua intel·ligible, ell fixa la llengua alemanya en la traducció de la Bíblia, i que la gent sàpiga llegir, per això demana als prínceps que segueixen la Reforma que hi hagi escoles allà on hi hagi una comunitat tant per a nois com per a noies i que se’n facin càrrec els poders públics. Per contra l’Església Catòlica només reconeix la traducció de sant Jeroni, la Vulgata, en llatí, incomprensible per a la majoria.
Per què no va arrelar a casa nostra el protestantisme?
Primer perquè Barcelona i Catalunya estan fora del circuits econòmics on la reforma triomfa. En segon lloc, quan la reforma ja ha triomfat als països del centre i del nord d’Europa ja el territori s’ha blindat i hi ha una cobertura perquè l’heretgia no entri. I també hi ha la Inquisició, que havia instaurat la “pedagogia de la por”.
Luter tenia un caràcter violent. Era home de fòbies i fílies.
D’amics en va tenir pocs. Té amics que passaran a la condició d’enemics si no el segueixen, si no donen suport a les seves idees. Li va passar amb Erasme de Rotterdam, que no es va passar a la Reforma i d’amics van passar a ser enemics, i d’admirar-lo va passar a odiar-lo.
També era antisemita.
Sí, ell tenia dos odiats: el papat –per ell el papa és l’anticrist– i els jueus, perquè ja li ve de l’època. Al s.XIV hi ha els pogroms i ell al seminari ja rep una formació antisemita. El 1523 escriu Jesús també era jueu perquè creu que els jueus reconeixeran els canvis de retorn a l’Evangeli de la Reforma i es convertiran al cristianisme. Quan veu que això no passa els ataca de manera furibunda.
